El 28 de gener de 1907, tres-centes corporacions locals catalanes es van reunir a Barcelona per tractar sobre la inseguretat a la capital; feia molts anys que grups anarquistes hi posaven bombes sense que el govern hagués estat capaç de solucionar-ho. Amb unes condicions higièniques infectes en els barris populars, un índex de mortaldat superior al de Calcuta i unes grans diferències socials, la ciutat era un polvorí.
La decisió més important que s’hi va prendre fou la creació d’una nova policia sota les ordres directes de les autoritats locals. Per a dirigir-la, es va cercar una persona que estigués per damunt de les lluites polítiques espanyoles: l’anglès Charles Arrow, Inspector en Cap del CID –Departament d’Investigació Criminal– d’Scotland Yard, un policia experimentat i de prestigi. El seu contracte, per tres anys, fixava un sou total de 2.700 lliures esterlines i una bona assegurança.
Arrow hi arribà el 21 de juliol. A més de la seva nova policia –Oficina d’Investigació Criminal, OIC– i dels diferents cossos de la seguretat de l’Estat, la lluita contra els anarquistes havia aplegat a Barcelona a agents secrets britànics, manats pel coronel Morera, i als francesos de l’inspector Bonnecarrère, enviat per la Prefectura de París. Allò era un campi qui pugui: cada servei infiltrava espies a la competència i feia servir delators que eren, en realitat, agents dobles o triples. Un bon embolic, tot plegat.
L’antic detectiu d’Scotland Yard es va trobar un panorama descoratjador. De les forces uniformades i d’investigació que li van oferir no en tenia notícies i només hi comptava amb dos inspectors, quatre sergents i trenta agents per a una ciutat amb més de mig milió d’habitants. El governador civil, Ossorio, l’hi esperava amb les ungles esmolades i l’inspector en cap de la policia, en Tressols, li tenia votada. Tressols –que després va crear una de las agències de detectius privats més importants d’Espanya– era un enemic perillós; analfabet, antic escombraire y ex confident de la policia, va fer una petita fortuna tot esmunyint delinqüents.
Etzibar l’Arrow es convertí en esport nacional. Li pencaven de valent des de la premsa catalana i la madrilenya, tant la seriosa com la satírica –a dalt, un retall de la revista Gedeón que imitava un famós anunci d’agua mineral–. En cada ple de l’ajuntament barceloní l’hi plovien les crítiques, com podem llegir a la crònica de febrer de 1909 –per ampliar-la, cal fer clic–.
Charles Arrow, que no parlava català ni castellà, acabà ben aviat aïllat, menjant paelles als banys de la Barceloneta –mireu la foto– i maleint el dia que va demanar la jubilació del Yard després de vint-i-sis anys de servei. A començament de 1909, havia acomiadat els dos inspectors de l’OIC –que s’hi dedicaren a garlar contra d’ell a la premsa– i la seva situació era insostenible. Mesos després, un cop vist com funcionava el país a la Setmana Tràgica, va tornar a Londres.
El 1910 publicà uns articles a l’Evening News sobre la seva experiència a Barcelona, amb el títol My Reminiscences. El 1926 hi dedicà a Barcelona un deformat capítol de les seves memòries, Rogues and Others. A aquest llibre hi pertanyen les fotografies d’un dels sergents de l’OIC i del sentinella dels Mossos d’Esquadra al seu servei.
Per aquells anys, els 20, l’Arrow dirigia una pròspera agència d’investigació privada de la qual he trobat aquest informe confidencial sobre una qüestió de banyes.
La decisió més important que s’hi va prendre fou la creació d’una nova policia sota les ordres directes de les autoritats locals. Per a dirigir-la, es va cercar una persona que estigués per damunt de les lluites polítiques espanyoles: l’anglès Charles Arrow, Inspector en Cap del CID –Departament d’Investigació Criminal– d’Scotland Yard, un policia experimentat i de prestigi. El seu contracte, per tres anys, fixava un sou total de 2.700 lliures esterlines i una bona assegurança.Arrow hi arribà el 21 de juliol. A més de la seva nova policia –Oficina d’Investigació Criminal, OIC– i dels diferents cossos de la seguretat de l’Estat, la lluita contra els anarquistes havia aplegat a Barcelona a agents secrets britànics, manats pel coronel Morera, i als francesos de l’inspector Bonnecarrère, enviat per la Prefectura de París. Allò era un campi qui pugui: cada servei infiltrava espies a la competència i feia servir delators que eren, en realitat, agents dobles o triples. Un bon embolic, tot plegat.
L’antic detectiu d’Scotland Yard es va trobar un panorama descoratjador. De les forces uniformades i d’investigació que li van oferir no en tenia notícies i només hi comptava amb dos inspectors, quatre sergents i trenta agents per a una ciutat amb més de mig milió d’habitants. El governador civil, Ossorio, l’hi esperava amb les ungles esmolades i l’inspector en cap de la policia, en Tressols, li tenia votada. Tressols –que després va crear una de las agències de detectius privats més importants d’Espanya– era un enemic perillós; analfabet, antic escombraire y ex confident de la policia, va fer una petita fortuna tot esmunyint delinqüents.
Etzibar l’Arrow es convertí en esport nacional. Li pencaven de valent des de la premsa catalana i la madrilenya, tant la seriosa com la satírica –a dalt, un retall de la revista Gedeón que imitava un famós anunci d’agua mineral–. En cada ple de l’ajuntament barceloní l’hi plovien les crítiques, com podem llegir a la crònica de febrer de 1909 –per ampliar-la, cal fer clic–.Charles Arrow, que no parlava català ni castellà, acabà ben aviat aïllat, menjant paelles als banys de la Barceloneta –mireu la foto– i maleint el dia que va demanar la jubilació del Yard després de vint-i-sis anys de servei. A començament de 1909, havia acomiadat els dos inspectors de l’OIC –que s’hi dedicaren a garlar contra d’ell a la premsa– i la seva situació era insostenible. Mesos després, un cop vist com funcionava el país a la Setmana Tràgica, va tornar a Londres.
El 1910 publicà uns articles a l’Evening News sobre la seva experiència a Barcelona, amb el títol My Reminiscences. El 1926 hi dedicà a Barcelona un deformat capítol de les seves memòries, Rogues and Others. A aquest llibre hi pertanyen les fotografies d’un dels sergents de l’OIC i del sentinella dels Mossos d’Esquadra al seu servei.
Per aquells anys, els 20, l’Arrow dirigia una pròspera agència d’investigació privada de la qual he trobat aquest informe confidencial sobre una qüestió de banyes.
