Aquí les teniu. Màgiques. Són només cinc peces de paper: tres cartes i una postal d’Eduardo Eddy Arcos a qui va ser la seva amant, Leonor Fioravanti, i una altra carta al fill d’aquesta, José Luis. M’emociona tocar el paper que va fer servir i llegir els missatges que escriví El rei dels lladres fa uns setanta anys. Han estat perdudes fins que les va trobar una neboda del meu bon amic Eduardo, el nét de Fantômas.Per ordre cronològic, el primer document és una postal enviada des de Cannes, a la Costa Blava francesa, el setembre de 1936 (pot ampliar-se la cara i el dors). La signen Eddy Arcos i el seu fill Eduardo. Leonor vivia a Gènova, després d’haver passat les primeres setmanes de la Guerra Civil a Madrid. Eduardo junior anava cap a Espanya per allistar-se com a pilot de combat a l’exercit franquista. “Desde esta ciudad llena de encantos te enviamos un abrazo”, deia el text.
El desembre d’aquell any, Eddy (amplio la cal•ligrafia i la rúbrica) segueix a la Costa Blava però estava a punt de viatjar en tren amb destinació desconeguda –potser cap a Barcelona per ajudar el detectiu Toni Ferrer?–. Tenia diners, ja que vivia en una ciutat prou cara, ajudava al seu fill i havia enviat un gir postal a Leonor amb “un dinero que en la situación actual te es tan necesario”.
Mes pròpia d’un cavaller lladre és la missiva de novembre de 1939. Està datada a Barcelona i Eddy explicava que havia fet una tournée delictiva pel sud i demanava a Leonor que li trobés un lloc on viure a Madrid, ciutat a la que s’hi desplaçaria en 1940. Conscient de què la seva foto feia temps que estava a las recepcions dels millors establiments, remarcava “que no sea un hotel”, com s’aprecia al retall adjunt. La precaució no va servir per a gaire cosa, ja que fou detingut el mes de juny, com diu el retall de La Vanguardia amb el qual tanco l’entrada. Feia servir l’altra de les seves identitats habituals, Eduardo Morell.
La dalarrera carta és de març de 1942, a José Luis, fill de Leonor. Eddy semblava cansat “nada nuevo que contarte, siempre las mismas dificultades para todo y pasando los días estúpidamente, sin hacer nada práctico”. Paraula de Fantômas.
