Els primers detectius privats del país

En els anys 20 del passat segle, les agències de detectius tenien una veritable Bíblia, l’International Police and Detective Directory, editat a San Francisco (Estats Units) el 1922. En les seves 500 pàgines, hi havia direccions i telèfons de detectius privats, cossos de policia i serveis relacionats –des de forenses a criminòlegs– dels principals països del món.

La guia recull set agències espanyoles, cinc a Barcelona i dues a Madrid. Les cinc catalanes són Antonio Tressols – Agencia de Policía Privada, American Office, Detectives Office, Instituto Mercantil Internacional i Detectives Sun. Les madrilenyes són el Centro de Policía Particular i Detective Internacional. Hi havia, però, algunes més.

La primera agència de detectius privats a Espanya de la que tenim noticia fou La Internacional. Es va crear el 1907 –tres anys abans del que es creia fins ara– al barceloní carrer de l'Hospital (podeu ampliar el retall adjunt, de gener de 1908). El seu titular es presentava com “Gran detective”. Per què caure en la falsa modèstia.

Una mica després, el 1909, hi apareix una de las clàssiques del sector: American Office, també a Barcelona. I el 1910, obriren les portes a la Ciutat Comtal la d’Enrique Cazeneuve, que es faria famós per les primeres xerrades radiofòniques sobre crims, i L’Humanité, del detectiu Julibert. A Madrid, el 1913 hi trobem dues agències consolidades, La Protectora i Oficina Internacional de Detectives.

El cas de L’Humanité és molt interessant. Format a França, el seu director, R. Julibert, impulsà, el 1917, la primera escola de detectius privats d’Espanya; en el retall de premsa hi veureu les assignatures. En celebrar el desè aniversari, el 1920, Julibert va fer un resum de tots els casos de l’agència des de la seva creació. Transcric la llista de forma literal:

”Pesquisas secreto-particulares civiles y criminales, 735.

Investigaciones con comprobación (adulterio) y vigilancia á varios, 484.

Investigaciones robo, hurto, estafa y chantage. 379.
Anónimos criminales y particulares comprobados,47.
Investigaciones sobre accidentes de pobreza, herencias mal adquiridas y falsificación de
documentos, 183.
Total de servicios tramitados, 1.803.
Créditos cobrados durante cinto años, 855 mil pesetas.”

No hi consta cap cas tan espectacular com el que tanca aquesta entrada, datat a Nova York l’agost de 1908: el cas del mico lladre, publicat en el diari La Correspondencia Española.