dimarts, 27 d’octubre del 2009

"CSI" a la Guerra Civil: el Laboratori Criminalístic de Barcelona


El desembre de 1936, en plena Guerra Civil, es va inaugurar el Laboratori Criminalistic de Barcelona. El seu primer director fou en José López de Sagredo, cap del Gabinet d’Identificació de la policia i un dels personatges reals de También mueren ángeles en primavera. Encara més: una anàlisi del laboratori posa al detectiu Ferrer sobre la pista per resoldre el cas dels àngels assassinats.

Aquell flamant centre de tècnica policial es va instal·lar en una bonica torre modernista del carrer de Casanova, prop de la Diagonal. Hi comptava amb laboratoris de química, biologia, fotografia i gabinet d’identificació dactiloscòpica (fotos petites que podeu ampliar). Malgrat les circumstàncies del moment, era un dels millor dotats d’Europa.

,
Cinc cèntims d’història: el primer gabinet antropomètric d’Espanya –que mesurava els detinguts per a la seva posterior identificació– nasqué a Barcelona el 1895. El 1901, es van crear gabinets antropomètrics a les presons més importants i, dos anys després, es va fundar l’Escola de Criminologia.

Arribem, per fi, al 1913. El cap del Gabinet d’Identificació de Barcelona adoptà un nou mètode per arxivar les fitxes policials. Fins llavors, es guardaven por ordre alfabètic! de forma que, quan detenien un individu, es revisaven totes les fitxes una per una per comprovar la identitat i els antecedents. El sistema que proposava l’Eloy Hernández –així es deia el cap–, es basava en el mètode Bertillon, que las arxivava segons les característiques físiques de cada individu. Fou el primer intent seriós de dotar d’una moderna branca científica a la policia espanyola (retall adjunt).

A la dècada següent, les empremtes digitals es van consolidar com a sistema infalible d’identificació. Un dels casos paradigmàtics fou el robatori de la casa Laffitte, del passeig de Maragall de Barcelona, el maig de 1925. A la resolució hi jugà un paper molt destacat un jove agent expert en dactiloscòpia: José López de Sagredo –sí, el “nostre” López de Sagredo–. Els lladres trencaren una finestra de la cuina i entraren a la casa; es van endur objectes d’argent i peces de vestir per valor de més de 2.000 pessetes, un bon botí. López de Sagredo revelà unes empremtes en el vidre trencat i descobrí l’autor, un paio amb un historial llarg com un dia sense pa.

En els anys 30, López de Sagredo va anar ascendint... i enfrontant-se als seus superiors per culpa de la manca de professionalitat d’una bona part dels caps i dels agents del cos “que –segons assegurava– com tenen un sou de l’Estat, veuen en la seva professió només una solució per l’estómac”. El 1934, fou nomenat Cap del Negociat d’Identificació dels nous Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat. Des d’aquell moment va començar a dissenyar el nou Laboratori Crimanlístic que, por aquelles coses del destí, s’inaugurà en uns moments en els quals la mort violenta era molt més que una presència quotidiana a la ciutat i al país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada