La Guerra Civil espanyola va ser el primer gran conflicte bèl·lic on es va fer servir una nova i eficaç arma de propaganda: el cinema sonor. Encara que durant la Gran Guerra, de 1914 a 1918, el cinema ja es va fer servir per aixecar l’ànim a la reraguarda, es tractava de pel·lícules mudes amb una capacitat de persuasió limitada.
El 1927 tot plegat va canviar. La Warner hi produïa El cantant de jazz, el primer llargmetratge parlat de la història. El so, amb tot el seu enorme potencial evocador, obria possibilitats insospitades. Les imatges acompanyades de música, diàlegs i discursos que sortien de la mateixa pantalla, eren infinitament més trempadores que els fotogrames nus. El cinema polític ho tenia tot per triomfar.
Però, per a desesperació dels revolucionaris, a la reraguarda republicana el públic preferia els films nord-americans, d’indubtable contingut burgés. Pels espectadors, la realitat ja era prou dura com per afegir-ne les misèries dels personatges de ficció. A También mueren ángeles en primavera, una de las escenes importants passa dins del cinema on projecten un dels èxits del moment: Charlie Chan a Shanghai.
Malgrat el desplegament publicitari amb el qual s’anunciaven –com ara cartells als tramvies, autobusos i fins i tot als fanals–, les pel·lícules soviètiques no van funcionar. La seva grandiloqüència i uns personatges plans que ho sacrificaven tot per la revolució, feien pudor a propaganda descarada. Davant del fracàs comercial, les autoritats van trobar una sortida digna: camions amb equips de projecció recorrien el front per adoctrinar als soldats. Va ser tot un encert. Llargmetratges com Els marins del Cronstadt
De tots els fets extraordinaris atribuïts a aquesta pel·lícula, que recrea un episodi de la guerra civil russa, hi destaca la del mariner Antonio Col. Situeu-vos: tardor de 1936, trinxeres republicanes a Madrid. Un grup de joves guàrdia marins defensen la posició. De cop i volta, uns carros de combat feixistes apareixen per l’horitzó. Tot inspirat per una escena d’Els marins de Cronstadt, sospitosament similar, Antonio Col prengué la iniciativa. Així ho explicava el periòdic Claridad de 8 de noviembre:“Un guardia marina avanza hacia los tanques cargado de bombas de mano. Tendido en el suelo esperó a que estuviesen cerca. Las ametralladoras de los tanques disparaban ráfagas de plomo contra el bravo guardia marina. Pero éste seguía esperando. Cuando los tuvo al alcance de las bombas, el guardia lanzó sus proyectiles. Los cuatro tanques facciosos quedaron inutilizados”.
I la llegenda d’en Col va començar a créixer. S’estava fabricant un heroi popular. Cada diari va explicar la historia segons la seva tendència i interessos. Així, ABC, El Sol, Ahora i Solidaridad Obrera “van matar” en Col en aquella acció, 
mentre que Heraldo de Madrid, Claridad i La Vanguardia (aquí teniu un retall de l’11 de novembre) informaven que va morir uns dies després en un altre combat.
Tot aquest afer gira al voltant de la divisió política republicana. Una dada per a meditar: la pel·lícula es va estrenar a Madrid –zona d’influència socialista i comunista– l’octubre de 1936, mentre que a Barcelona –amb molt més pes anarquista– no es va projectar fins a les acaballes de gener de 1937. Casualitat? Per si us inspira accions extraordinàries, aquest és un tràiler d’Els marins de Cronstadt amb subtítols en anglès.
mentre que Heraldo de Madrid, Claridad i La Vanguardia (aquí teniu un retall de l’11 de novembre) informaven que va morir uns dies després en un altre combat.Tot aquest afer gira al voltant de la divisió política republicana. Una dada per a meditar: la pel·lícula es va estrenar a Madrid –zona d’influència socialista i comunista– l’octubre de 1936, mentre que a Barcelona –amb molt més pes anarquista– no es va projectar fins a les acaballes de gener de 1937. Casualitat? Per si us inspira accions extraordinàries, aquest és un tràiler d’Els marins de Cronstadt amb subtítols en anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada