Un munt de persones canten alhora una cançó mentre una bola ballarina els assenyala la lletra i el ritme correctes; tot el teatre està atent a la música i als subtítols que apareixen a la pantalla.
És el somni embogit d’un fanàtic del karaoke?
No. La bouncing ball, la bola ballarina, fou una de les grans novetats cinematogràfiques de 1926. Amb aquest invent, i amb personatges com ara el pallasso Koko, Betty Boop i Popeye el mariner, els seus creadors, els germans Max i Dave Fleischer, es convertirien en els competidors més perillosos del totpoderós Disney.
Broadway, Nova York, 1924. Els Fleischer començaren la producció d’uns innovadors curts que incorporaven so. Feien servir el sistema Phonofilm, desenvolupat per Lee De Forest, que enregistrava la música directament sobre la pel·lícula per a la seva projecció sincronitzada amb les imatges. Aquesta tecnologia no garantia encara gaire qualitat i el seus us primordial va quedar reduït a actuacions musicals, vodevils i sketchos còmics. El cinema sonor, com avui el coneixem, no va néixer fins el 1929.
És el somni embogit d’un fanàtic del karaoke?
No. La bouncing ball, la bola ballarina, fou una de les grans novetats cinematogràfiques de 1926. Amb aquest invent, i amb personatges com ara el pallasso Koko, Betty Boop i Popeye el mariner, els seus creadors, els germans Max i Dave Fleischer, es convertirien en els competidors més perillosos del totpoderós Disney.
Broadway, Nova York, 1924. Els Fleischer començaren la producció d’uns innovadors curts que incorporaven so. Feien servir el sistema Phonofilm, desenvolupat per Lee De Forest, que enregistrava la música directament sobre la pel·lícula per a la seva projecció sincronitzada amb les imatges. Aquesta tecnologia no garantia encara gaire qualitat i el seus us primordial va quedar reduït a actuacions musicals, vodevils i sketchos còmics. El cinema sonor, com avui el coneixem, no va néixer fins el 1929.
Amb aquells curts, els germans volien convertir el públic en una part activa de l’espectacle. És per això que van introduir la bouncing ball. Es tractava d’una bola que es movia per la pantalla tot saltant de sil·laba en sil·laba sobre uns subtítols que reproduïen la lletra. Un karaoke primitiu i espectacular. Entre 1924 i 1927 realitzaren 36 curts, d’uns 3 minuts de durada cadascú, amb el nom de Sound Car-Tunes.
El 1929 van reprendre la producció sota el títol Screen Songs. S’integraven dibuixos i imatges reals dels cantants i de les orquestres més populars de l’època. L’explosiva Betty Boop en va protagonitzar uns quants amb d’altres artistes com ara la Joan Crawford, la Jean Harolw o l’Eddie Cantor, veritables estrelles de Hollywood.
Incloc una d’aquestes Screen Songs, d’uns 7 minuts de durada, realitzada el 1932 (premeu el botó vermell HQ per a millorar la qualitat). La primera part és una deliciosa caricatura d’un cabaret i la segona és la versió molt personal que la cantant francesa Irene Bordoni va fer de Just a Gigolo; en acabar l’actuació, el públic del teatre canta la cançó tot seguint el ritme de la bouncing ball.
A También mueren ángeles en primavera, l’Eddy explica al detectiu Ferrer la seva relació amb l’Irene Bordoni a Nova York mentre escolten la cançó Let’s Misbehave, de Cole Porter. Podeu sentir aquesta versió, de 1928, en el segon dels enllaços.
Nota. Per cert –ja hi faré una entrada– un dels grans defensors dels sistema Phonofilm a Espanya va ser el dictador Miguel Primo de Rivera, que va enregistrar alguns discursos polítics amb aquest sistema sonor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada