diumenge, 12 de juliol del 2009

Els personatges (1) Eduardo Arcos, Fantômas. El Rei dels lladres


ink>
“Hauries d’escriure una novel·la sobre ell”, diuen alguns lectors. “M’agrada tant com el detectiu Ferrer”, afegeixen. Si féssim un símil amb el cinema, l’Eddy seria com l’actor de repartiment que amenaça amb menjar-se al protagonista tant bon punt es despisti el director. Aquesta és la seva força; així era a la vida real: un seductor.
Què és el que sé sobre l’Eduardo Arcos? Molta cosa i no res. Era un actor amb mil personalitats, un hàbil constructor de mentides que ensarronà a l’alta societat i a la premsa de mitja dotzena de ciutats a ambdós costats de l’oceà Atlàntic. Distingir entre la veritat, la mentida i l’exageració és, en aquest cas, una missió complicada. Ni l’estudi dels arxius policials ho aclara gaire. L’Eddy –li agradava força el diminutiu anglosaxó– s’inventava una declaració i una identitat a la mida de cadascun dels comissaris que, des de 1916, el van detenir.
Sembla segur que l’Eduardo Arcos Puig nasqué a Nova York, de pares mallorquins. La data més probable és 1883. Tot revisant les columnes de societat dels diaris argentins i espanyols de la dècada de 1910, el descobrim com a pilot d’avió i milionari rodamóns que faria 33 anys el 1916. Aquesta sembla la seva edat a la fotografia de la fitxa policial d’aquell any i no pas la que hi va declarar, 26 anys. A més, els seus primers robatoris a Paris foren a 1905 i és molt difícil d’empassar-se que l’autor fos un xicot de només 14 anys. Petits robatoris, potser; robar caixes fortes als hotels de luxe, impossible.
La seva època daurada va de 1907 a 1916. Hi visqué a Buenos Aires fent veure que era pilot, va ser escriptor a L’Havana, noble espanyol a Nova York, escultor a Itàlia i milionari nord-americà a Madrid, Barcelona, París, Londres i Berlin. Va guanyar-se el malnom de Rei dels lladres i inspirà la figura literària de Fantômas, un dels mites de la novel·la criminal de la primera meitat del segle XX.
Seductor incansable, es va unir sentimentalment amb una jove argentina d'origen italià que es deia Leonor Fioravanti Benigni. Tingueren un fill a l’agost de 1915. Leonor era una dona atractiva segons els gustos de l’època: rossa, alta, ben plantada i amb un posat enginyós i intel·ligent. La parella perfecta per a un home cosmopolita com l’Eddy.
Va participar la Leonor en els robatoris? No ho sabem. La policia mai va trobar a la casa on hi vivien un mallot de seda negra per dona. L’Eddy acostumava a vestir-ne un quan actuava i es tapava el cap amb una caputxa també negra.
Però, com treballava en Fantômas? Per què va caure a Madrid? Com era l’eina màgica amb la qual podia obrir qualsevol porta? Són preguntes que us deixo per a un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada