Algú m’ha preguntat si eren certes les notes sobre el prostíbul One-Two-Two de París que apareixen al capítol VIII de También mueren ángeles en primavera. Per a ells –i pels qui ho hagin descobert ara– resumeixo l’extraordinària història del bordell més famós del món a la dècada dels anys 30 del segle passat.
A més de la bellesa de les seves noies, un dels al·licients que va donar fama al One van ser les seves habitacions temàtiques. Hi havia una per a cada fantasia eròtica. De totes, hi destacava el camarot del corsari, on una presonera esperava els atacs luxuriosos del capità pirata vestida només amb un collaret de perles; l’habitació safari, en la qual unes jovenetes africanes entregaven el seu cos al gran caçador blanc, i, fins i tot, la reproducció exacta d’un cotxe-llit del ferrocarril, un sleeping on s’hi podia representar una trobada ben calenta amb una passatgera perduda.
El One-Two-Two ocupava un avorrit edifici decimonònic de tres pisos que havia estat propietat de Joaquim Murat, mariscal de França, príncep de l’Imperi i cunyat de Napoleó Bonaparte, al 122 rue de Provence. El 1931, l’emprenedor Marcel Jamet i la seva dona Doriane, crearen el One i dos anys després van ampliar l’edifici original amb quatre noves plantes. Les prostitutes més boniques d’Europa hi treballaven per a una selecta clientela de reis, empresaris, polítics, esportistes i actors de fama internacional i cartera ben plena.
El bordell obria a les 2 de la tarda i tancava a les 5 de la matinada. Disposava de 22 cambres, 10 salons i 12 dutxes. Hi treballaven unes 60 noies alhora, de les quals 5 o sis acceptaven la sodomia. Cada dia el visitaven 300 clients que es bevien una mitjana de 150 ampolles de champagne. Les dones vivien fora de l’edifici i lliuraven un dia a la setmana. El prostíbul romania tancat per Nadal; era l’únic dia de l’any que ho feia.
El 1937, el One visqué la seva primera crisi. La Doriane, la madame, s’encapritxà d’un atractiu ajudant de cambra del rei Zogú d’Albània i es va escapar amb ell. El desolat Marcel va trobar consol ben aviat als braços de la Fabienne, una antiga prostituta de la casa, filla d’un policia de la Brigada Social. El 1947, es va promulgar l’ordre de tancament de les cases de barret i el bordell més famós del món va abaixar la persiana. Uns anys després, un cop morts la majoria dels seus clients il·lustres, la Fabienne va publicar unes sucoses memòries sobre les seves experiències al One-Two-Two.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada